|
|
|
|
|
| |
| Notes al Bloc |
 |
|
10/01/2009
El blat de Moro, Amèrica i Catalunya |
|
Al Presència del diumenge 7 de desembe 1997, aparegué un reportatge, correcte i ben travat, signat per En Jaume Fàbrega sobre "El blat de moro, el panís o la dacsa". Li he d´agrair l´argúcia de batejar l´apartat de cuina amb el títol "Cristòfol Colom va descobrir la cuina mediterrània", perquè això ha provocat que m´hi fixés d´una manera especial. Un cop llegit tot plegat, m´agradaria introduir algunes puntualitzacions. L´autor hi deia que "als Països Catalans el blat de moro -dit també moresc, dacsa o panís- es va començar a cultivar a una certa escala cap al segle XVIII". I més endavant, tot i que assenyala que els primers productes arribats d´Amèrica "van començar a arribar a partir dels segles XVI-XVII", després consigna que "en, general, es van introduir des del segle XVIII". Malgrat i que les seves afirmacions no són desencertades, car mai no esmenta quan es va introduir el moresc a Catalunya, i parla de la introducció "en general" al segle XVIII, m´agradaria poder aportar alguna raó més a fi d´establir unes dates més precises sobre la relació entre el blat de moro i el nostre país.
Pel que esmenta En Gómara a la Historia General de las Indias, de 1552, En Colom va portar a Barcelona l´any 1493 batates i galls dindis i afegeix que els Reis "es meravellaren que no hi hagués allà blat, sinó que tots mengessin pa d´aquell panís". O sigui que, per En Gómara, En Colom dugué alguna mena de panís americà davant els Reis i els explicà que d´allò, i no pas del nostre blat, els indis en feien pa. Que a les primeres illes descobertes hi havia panís, ens ho referma l´Oviedo al Sumario de la Natural Historia de las Indias, de 1526, per tal com ens diu, parlant del pa americà, que "a l´illa Espanyola els indis i els cristians, que després han usat de menjar el pa d´aquests indis, en tenen dues menes. L´una és el panís que és gra i l´altre el caçaba que és arrel".
Sembla, doncs, prou evident que el panís o blat de moro s´introduí a Catalunya immediatament després de la descoberta d´Amèrica, juntament amb d´altres animals i plantes provinents del Nou Món i que s´hi començà a plantar i collir. Així ho palesa, amb tota claredat, En Martí de Viciana a la Tercera Parte de la Crónica de Valencia, de 1564, car hi escriu: "Va tornar En Colom a Espanya amb les dues caravel•les i hi portà deu indis, quaranta papagais i molts galls dindis, conills que anomenen huties, batates, pebroters, blat de què fan pa, i moltes altres coses estranayes i diferents de les d´Espanya". Això mateix també es desprèn de la lectura del llibre d´En Gaspar Escolano, Decada Primera de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia, editat el 1610. En parlar del que creix a València provinent d´Amèrica, l´Escolano esmenta els "melons de les Índies" i continua narrant: "Així mateix sortiren de les Índies les noves espècies de figues, clavellines, rosers, llessamins, pebrots i adaces, que allà en diuen maïssos. Per la qual cosa és cert que s´enganyaren alguns metges moderns, i entre ells Fuctius, que al panís anomena blat turc, perquè entén que sortí de Turquia, i Valeri Codro que tenint-lo per descendent de l´Àsia, l´anomenà bactrià. Els nens saben que aquest gra es descobrí en el descobriment de les Amèriques i Perú, i traslladat a Espanya hi ha posat meravelloses arrels i s´ha anat comunicant per tot el món". I amb això sabem que ja al segle XVI el blat de moro era conreat a Catalunya.
|
|
| Veure altres notes |
|
|
