|
|
|
|
|
| |
| Papers & Articles |
 |
|
| La feina de recerca sol acabar amb la publicació d’una monografia. No obstant, el treball de l’investigador conté elements previs com són els ‘papers’ i els articles acadèmics, que sovint són publicats en revistes especialitzades. Tot seguit us mostrem els diversos camps de recerca en que es divideix el treball d’en Jordi Bilbeny i el llistat d’articles que us podeu baixar en pdf. |
|
En Cristòfor Colom i el respecte als indis
Arran de la publicació dels meus dos llibres a l’entorn la descoberta catalana d’Amèrica i la seva ocultació i tergiversació per la censura reial espanyola, amb el que això implica sobre la restitució de la nacionalitat catalana a En Cristòfor Colom, alguns amics i coneguts m’han fet arribar la seva preocupació pel fet que vulgui recuperar per Catalunya i per la nostra història col·lectiva un personatge tan nefast com En Colom. Cal, però, aprofundir de nou en els textos. |
|
Les armes familiars i la nobilitat d’En Cristòfor Colom
Una altra de les evidències que ens condueixen a la nobilitat d’En Colom i l’entronquen amb la reialesa és el seu escut d’armes. Tots els estudiosos accepten que en tenia i, sobre aquest fet, consubstancial a la mateixa categoria social del Descobridor, han elaborat infinitud d’estudis. Llavors, com que els Colombo genovesos, en tant que plebeus, no en posseïen, les armes són un argument més de la seva catalanitat i de la seva pertinença als Colom nobles de Barcelona. |
|
Apunts a l’entorn del testament de Ferran el Catòlic
Si Amèrica no hagués estat patrimoni català, tampoc no podríem entendre com, a la mort del rei, al 1516, aquest, al testament, deixés a la seva filla Joana tots els seus reialmes catalans, incloent-hi les possessions del Nou Món. El testament de Ferran el Catòlic, en aquest punt, és ben clar. |
|
El Fènix de Catalunya i Isabel la Catòlica
Són múltiples els autors de l’Antic Règim que comenten l’expansió de Catalunya per tot el món. La idea que els catalans guerrejaren i aportaren llurs coneixements arreu de la Terra la tornem a retrobar al Fènix de Catalunya, d´En Narcís Feliu de la Penya, que s´edità a Barcelona al 1683. |
|
El tercer viatge de Colom i Catalunya
Hi ha un fet de la història d’Amèrica que, per la força de la inèrcia historiogràfica, s’ha vingut repetint d’historiador en historiador i de llibre en llibre sense el més mínim sentit crític i, per descomptat, sense tenir en consideració la totalitat de les fonts documentals. Parlo de la tornada d’En Colom del seu segon viatge i de la preparació i sortida del tercer. |
|
La data de naixement d’En Cristòfor Colom
Una de les qüestions més controvertides i, alhora, més transcendentals de la vida del Descobridor del Nou Món és el de la seva data de naixement. Perquè, si se sabés l’any exacte en què va néixer hom podria evidenciar d’una vegada per totes la seva autèntica personalitat i la seva nacionalitat real. |
|
Cristòfor Colom i el regne català de Sicília
És de tothom sabut que En Cristòfor Colom va demanar als Reis Catòlics, a canvi de descobrir les terres del Nou Món i de posar-les sota llur Corona, els títols d’Almirall, Virrei i Governador General. Atès que, a més a més, ningú no ha posat mai en dubte que li fossin efectivament concedits a la seva tornada a Barcelona, durant la celebració de les Corts Generals de Catalunya, això pressuposa que En Colom havia de tenir un passat militar i polític, amb total coneixement de les lleis i les constitucions catalanes, i indica que, amb molta probabilitat, havia d’haver exercit un o diversos càrrecs de govern, vinculats al Consell reial. |
|
L’enterrament d’en Cristòfor Colom a la Catedral de Barcelona
Les poques dades que tenim sobre el dia i el lloc de la mort d’En Cristòfor Colom ens les proporcionen, en llurs obres, uns quants cronistes d’Índies.Però segons el testimoni dels dos fills del Gran Almirall, el lloc darrer on van dipositar les despulles mortals de llur pare no va ser el monestir de las Cuevas, sinó que va ser una catedral. Però la catedral de Sevilla, com és de coneixement públic i universal, no va acollir les seves restes. |
|
Cristòfor Colom i el barri barceloní de la Ribera
D’una lectura acurada de les fonts colombines ens adonem que hi ha prou dades per entendre que En Colom va tenir propietats a Barcelona, prop de Santa Maria del Mar. |
|
La tornada d’En Colom a Barcelona
El tema de la dilucidació de la ciutat i el port d´on va salpar En Cristòfor Colom cap a la descoberta d´Amèrica no es pot deslligar de l´aclariment de la ciutat i el port on va sorgir a la tornada del Nou Món. El seu fill Ferran, a la Història de l´Almirall, ens ho exposa així: "Després, dimecres 13 de març, a dues hores del dia, l´Almirall donà vela per anar a Sevilla; el divendres següent, a migdia, va entrar a Saltes, i sorgí dins els port de Palos, d´on havia sortit el tres d´agost de l´any passat de 1492". Sembla, doncs, evident que En Colom va tornar al mateix port d´on havia sortit, i que segons, totes les traces textuals aquest havia de ser el de la ciutat andalusa de Palos. |
|
Cristòfor Colom i el sufragi, amb ducats, de l’empresa americana
D’una lectura atenta dels documents, en traiem la conclusió irrevocable que abans del novembre del 1493, el ducat –fos amb el nom de ducat mateix o amb el de joaní, principat, ral d’or, triomf o ferrandí–, ja existia a Nàpols, Sicília, Sardenya, València, el Principat de Catalunya, Mallorca i Aragó, mentre era totalment desconegut a Castella, que continuava emprant monedes de tradició islàmica, com el castellà.
<BR>
<BR>Per tant, i en resolució, sempre que trobem esmentat el ducat durant els primers temps de la descoberta, conquesta i colonització americana, atesa la seva inexistència a Castella, fins, pel cap baix, al febrer del 1498, és que ens hem de trobar a la força en territoris catalans, i amb personatges també catalans, desdibuixats o no per la censura. I, finalment, l’aparició i lús del ducat ens indica, sense cap mena de rebregament conceptual, que som davant d’una descoberta, d’una conquesta i d’una colonització netament i totalment catalanes. |
|
Els mariners del primer viatge transoceànic Colombí eren tots catalans
En Colom reconeix explícitament que tant ell i els seus homes eren d’una mateixa pàtria. La qual cosa, com que és impensable atribuir-ho al fet que tots fossin genovesos, perquè la documentació i els fets històrics ho desmenteixen obertament, només té sentit ple si tots eren catalans. |
|
|
|
|
