|
|
|
|
|
| |
| Papers & Articles |
 |
|
| La feina de recerca sol acabar amb la publicació d’una monografia. No obstant, el treball de l’investigador conté elements previs com són els ‘papers’ i els articles acadèmics, que sovint són publicats en revistes especialitzades. Tot seguit us mostrem els diversos camps de recerca en que es divideix el treball d’en Jordi Bilbeny i el llistat d’articles que us podeu baixar en pdf. |
|
Catalanismes i errors de traducció en el Quixot
La següent llista de catalanades, catalanismes i errors de traducció que remeten a un original català perdut no pretén ser definitiu, ni dogmàtic. És, simplement, una llista orientativa. Un toc d’atenció a partir del qual caldria començar a treballar de forma sistemàtica i metòdica, amb rigor. És totalment cert que algunes d’aquestes formes ja existeixen en el castellà del segle XVI, però també caldria determinar en quins llibres apareix i quin ha estat el seu censor i traductor, perquè, donat que una gran part de la literatura castellana del XVI són traduccions del català, és molt fàcil creure que una catalanada no ho sigui pel fet que apareix en d’altres textos de presumptes autors castellans. |
|
Les universitats catalanes i la renovació cultural d’Espanya
Si a Castella només hi havia una universitat, i encara desemparada dels estudis científics que possibilitaven la cartografia; si el desenvolupament de la impremta es va donar a l’entorn de les universitats; si la quasi totalitat de la població castellana era analfabeta i els hidalgos no podien, per qüestions d’honor, exercir cap feina manual; si la cultura llibresca la impulsa la burgesia i el capitalisme naixents, i a Castella tampoc no hi va haver mai ni capitalisme ni burgesia; si la renovació cultural va venir també –com se’ns diu i rediu– pel llarg contacte amb Itàlia, però els regnes italians estaven vinculats, des de les acaballes del segle XIII, a Catalunya; qui va escriure, doncs, els llibres a Castella fins al segle XV? Qui va escriure els llibres castellans influïts per la tradició literària italiana? I, encara, d’on provenia la formació cultural dels escriptors i el rerefons burgès, impregnat fins a la medul·la de recursos tècnics i científics que apareixen a quasi tots els llibres “castellans” que trobem a cavall dels segles XV i XVI? |
|
El pare del “Lazarillo de Tormes” va morir a l’illa de Gerba
Hi ha un fragment, en el text de la novel·la del Lazarillo de Tormes, que ens informa que el pare d´En Llàtzer va morir en una armada contra l’illa de Gerba, en una de de les conquestes impulsades per la Corona Catalana i pagades amb diners dels regnes catalans, i en nom del rei Ferran. |
|
L’independentisme segrestat d’En Salvat-Papasseit
L´independentisme d´En Salvat-Papasseit és una obvietat inqüestionable. Ho era l´any 24, en què va morir. Ho és avui. Una obvietat inqüestionable que creix, pren cos, i arrela en el més pregon del seu pensament i de la seva poesia: com una flama, com una bandera lliure, alta, quadribarrada, digna, heroica, coronada per un estel. |
|
Apunts sobre l’estrena de Lope (De Vega)
Reseguint la línia del dubte sobre les identitats dels clàssics castellans, podria ser que la biografia d’En Lope fos una barreja de les vides de dos homes i de dues famílies: una de noble i una de plebea. Més encara si tenim en compte que En Lope de Vega, també, com qui no vol la cosa, ens diu que la descoberta d’Amèrica va ser una empresa netament catalana. |
|
|
|
|
