Jordi Bilbeny
membre de l'
Institut Nova Història
 
   
Inici
Bio
Recerca
Publicacions
Papers & Articles
Altres Investigadors
Media
Notes al Bloc
Suport
Contacte
   
 
Recerca
 

Els treballs que En Jordi Bilbeny proposa i desenvolupa es fonamenten a partit d’una actitud de ment oberta, rebutjant el dogma o la doctrina, tot expressant una combinació específica de qualitats de rigor com poden ser el mètode multidisciplinar i l’enfocament global.

Atesa, però, la necessitat d’alta exigència que s’imposa, En Jordi Bilbeny focalitza l’esforç cap a l’excel·lència en unes poques àrees concretes, sense pretendre cobrir tots els.phpectes de la nostra història. Els seus treballs de recerca se centren principalment en els segles de la Baixa Edat Mitjana fins al Renaixement, amb un èmfasi particular en les biografies de personatges rellevants, tant de l’àmbit estrictament polític, com dels altres que definim com de la cultura, sigui la ciència, la literatura o les diferents arts.

El primer gran personatge del qual En Jordi Bilbeny n’ha fet recerca és el de Cristòfor Colom. Manté la tesi, seguint una llarga tradició d'historiadors nacionals i forans, que Cristòfor Colom era català, de Barcelona, de nom Joan Colom i Bertran, noble navegant i militar urgellista que en la Guerra Civil Catalana (1462-72) es posicionà contra Joan II, fet que li comportà la persecució i l’exili.

Afegeix que tant els seus viatges al Nou Món —incloent-hi el del Descobriment, que partí de Pals de l'Empordà— com la posterior conquesta van ser una empresa organitzada, finançada i protagonitzada per la Corona Catalana i que posteriorment l’Estat espanyol va censurar i manipular documents de tot tipus (jurídics, gràfics, històrics, ...) i va ocultar la catalanitat dels protagonistes (el mateix Colom, Juan de la Cosa, Amerigo Vespucci, Hernán Cortés, Bartolomé de las Casas...) per apropiar-se del domini colonial en favor de la Corona de Castella

En aquests moments, En Jordi Bilbeny, també està desenvolupant una altra teoria sobre figures de la literatura catalana del període que coneixem com el de la decadència. Demostra que una part important de les obres de la literatura espanyola foren escrites originàriament en català, però traduïdes al castellà per raons polítiques, de manera que han passat a formar part de la història de la literatura en aquest darrer idioma. Així, però, i encara en la fase d'investigació, ens parla sobre el llinatge català-valencià de Miguel de Cervantes. Aquest seria un noble antitrastàmara valencià (Joan Miquel Servent), amb casa a Barcelona i llinatge a Xixona, i que el Quixot, llibre crític amb la política castellana i afalagador del món català, va ser en un principi escrit i publicat en català, però censurat i traduït al castellà per la mateixa corona castellana.

Seguint la línia del Quixot traduït per la censura, més recentment (2007) ha publicat un llibre on afirma que l’autor del Lazarillo de Tormes era valencià, potser en Joan Timoneda, i que l’argument de l'obra s’ubicava al Regne de València abans de ser manipulada i reubicada a l'inexistent ciutat de Toledo, i escrita en valencià.

Tot amb tot, el que sembla descobrir-se de les noves línies de recerca endegades per En Jordi Bilbeny és la confirmació de l’absoluta manipulació d’uns fets històrics que semblen perllongar-se fins al mateix present d’avui.

La seva recerca ja comença a ser contrastada en d’altres institucions i centres universitaris d’arreu del món. En el següent enllaç Centres de Recerca podeu trobar una llista no exhaustiva del centres i departaments universitaris d’arreu del món on s’estudia la historia moderna i les lletres hispàniques.

w3c.php 4.1
2017 © Jordi Bilbeny